El meu gos borda quan es queda sol: què puc fer? El meu gos borda quan es queda sol: què puc fer?

Què els passa als gossos quan es queden sols?

Els gossos poden bordar de forma continua o intermitent per diversos motius; forma part del seu sistema de comunicació. Habitualment ho fan com a resposta d’alarma o amenaça, com a senyal de joc o per cridar la nostra atenció. Generalment aquest tipus de lladrucs els fan tant quan estan sols com quan estem amb ells. 

Per què borda el meu gos quan està sol?

Les causes per les quals el teu gos borda quan es queda sol poden ser diverses:

• Experiències negatives, com un sobresalt per un so determinat o una sensació de malestar mentre estava sol, fan que el gos estableixi una associació negativa al fet que la casa estigui buida.
• Situacions estressants, com els canvis de domicili o de família, també poden fer que augmentin els seus nivells d’inseguretat i estrès.
• Poca tolerància a la separació. Normalment, a mesura que el gos creix i passa de cadell a adult va tolerant millor la separació; de vegades, però, no és així. 
• Els cadells deslletats abans de temps tenen més probabilitats de desenvolupar hiperafecció i dependència dels seus companys humans.

Els gossos són animals socials; per tant, per a ells la seva supervivència depèn de la cohesió i la protecció del seu grup. Per això estableixen vincles afectius a través de la proximitat o l’afecció als membres de la seva família. La separació del grup o d’una figura representativa de la seguretat, pot provocar que tinguin sensació d’amenaça, estrès i ansietat. Apareix el que s’anomena “ansietat per separació”.
 

L’ansietat per separació (APS) o hiperafecció

L’ansietat per separació (o APS) és un problema molt freqüent en els gossos que perden el contacte amb la persona amb qui conviu, ja sigui perquè s’han quedat sols a casa, o bé perquè estan apartats en una habitació o un lloc diferent de la casa.

A part dels lladrucs persistents i constants, els gossos amb APS acostumen a manifestar altres senyals clínics i comportaments que poden aparèixer de forma més o menys freqüent quan la persona amb qui conviu no hi és a casa: 

• Altres vocalitzacions com ploriqueig o ganyols continus i ansiosos.
• Destrosses en l’àrea on és. Com a conseqüència de l’estat d’ansietat i frustració en què es troba pel fet d’estar apartat, el gos pot arribar a destrossar i mossegar tot el que té al seu abast (roba, mobles, etc.).  
• Eliminació inadequada. Pots trobar-te miccions i defecacions en zones no habituals.
• Trastorns digestius, com vòmits i diarrees per casa.
• Panteixos intensos (hiperventilació).
• Salivació excessiva.
• Apatia i anorèxia.
• Conductes compulsives i estereotipades.

Aquestes situacions poden ser problemàtiques tant per al gos com per a nosaltres i afectar la nostra convivència amb els veïns. Les solucions o tractaments poden ser complexos, com les causes que el produeixen.
 

Com puc evitar que el meu gos bordi quan està sol?

Generalment les solucions a l’ansietat per separació es basen en:

• La modificació de l’ambient, establint un entorn segur i apropiat a les necessitats del teu gos.
• Estimulació física i mental. Mantenir el teu gos actiu contribueix a generar estats interns equilibrats. A més, quan estigui sol pots deixar-li estímuls o joguines que l’ajudin a gestionar millor l’avorriment i la frustració que poden provocar-li llargues hores de soledat.
• Un company. A vegades tenir un company caní o felí evita que el teu gos se senti sol i aïllat, la qual cosa ajuda bastant.
• Tractament conductual. Les teràpies basades en la modificació de la conducta acostumen a ser necessàries perquè el gos aprengui a tolerar la separació. Per això és necessari l’assessorament d’un etòleg especialista.
• Tractament farmacològic. De vegades, al principi, cal reduir l’estat d’ansietat mitjançant fàrmacs (acompanyats sempre de la teràpia conductual).
• Les feromones sintètiques per a gossos tenen un efecte apaivagador i poden ser útils per crear un ambient relaxat.

Així doncs, si saps que el teu gos borda quan està sol i també observes alguns dels comportaments esmentats anteriorment, el millor és que contactis amb un etòleg veterinari perquè reorienti o corregeixi la seva conducta de forma adequada.