Etapes de vida

A quina edat es tranquil·litza un gat? A quina edat es tranquil·litza un gat?

Gabriella Tami Doctorada en Veterinària y Màster en Etologia
Publicació: 18/11/22
A quina edat es tranquil·litza un gat

Els gats tenen un caràcter molt energètic, de fet, alguns son tan actius que ens fan preguntar-nos quan començaran a calmar-se. Si tu també comences a preguntar-t’ho, segueix llegint perquè aquí t’explicarem a quina edat es comencen a calmar. Comencem?

¿Quan es tornen més tranquils els gats? 

Al llarg de la seva vida, el teu gat passarà vàries etapes i en cada una d’elles experimentarà un comportament diferent. A mesura que vagi creixent el seu caràcter s’anirà calmant, però abans passarà per etapes amb major activitat:

 

  • Els seus primers 6 mesos es pot considerar com a gatet. 1 Es veuran les seves ganes d’explorar, jugar, córrer i saltar.
  • A partir dels 6 mesos i fins aproximadament l’any, es considerarà un gat jove que encara no ha aconseguit la maduresa. Seguirà essent molt actiu i juganer, però, a mida que maduri el seu caràcter canviarà i tindrà menys ganes de jugar a certes coses.
  • Entre l’any i els 6 anys, passarà a ser un adult jove. Aquí ja no serà tan actiu com abans i el seu temperament s’anirà estabilitzant. Alguns experts afirmen que el canvi més marcat es dona als 3 anys. 2 A partir d’aquí, si tot va bé a nivell de salut, la baixada de revolucions serà gradual.
  • A aquest període li seguirà la maduresa, que durarà fins als 10 anys i a partir de llavors, el gat es considerarà geriàtric.

Com hauràs pogut comprovar en cada etapa, el teu gat mostrarà diferents nivells d’activitat, però prepara’t perquè... les seves ganes de jugar mai desapareixeran!

 

 

Què fer per a que el teu gat estigui tranquil?

Esperar a que es torni més tranquil per sí sol és un clar error. Estableix des del començament unes pautes clares per evitar que durant els primers anys el gatet adquireixi “mals hàbits” que puguin afectar a la vostra convivència futura. Per tant... què fer per a que estigui tranquil?

  • Prova amb diferents tipus de joguines per a que s’entretingui sol i ves rotant-les per mantenir el seu interès.
  • Crea una rutina de joc quan estigui més actiu. Aprofita els seus moments de major activitat! Que arribi relaxat a l’hora de dormir pot ser la clau per gaudir d’unes nits tranquil·les. A més, serà una ajuda important per controlar el seu pes.
  • Les sessions de joc només haurien de durar uns 10 – 15 min cada una. I recorda, no utilitzis mans, peus o punter làser!3 
  • Utilitza el joc per reforçar comportaments desitjables i evitar conductes indesitjables, com que ens mossegui jugant.
  • No el castiguis, només portarà problemes, tant per ell com per a tu. Per a que tingueu un vincle de qualitat, la seva confiança és or!
  • Adapta l’espai a la seva naturalesa, amb amagatalls, zones de descans, rascadors, superfícies per trepar i saltar, desperta el seu instint!

Assegura’t de que disposa d’un ambient que estimuli el seu cos i la seva ment per a que gasti energia de manera positiva, prevenint així l’aparició d’estrès.


A què juegan els gats?

Jugar no és un luxe per un gat: és una necessitat, un dels pilars del seu benestar físic i emocional al llarg de totes les etapes de la seva vida. En un entorn que no està adaptat a la seva naturalesa i sense suficients ocasions de joc, un gat pot redirigir les seves ganes de jugar cap a les persones, per exemple, aguaitant-les quan es mouen per casa o mossegant-les per després sortir corrent. També pot intentar jugar amb altres animals de la casa que no comparteixen les mateixes ganes i que es poden espantar per ser objecte de tantes atencions, desenvolupar conductes per a cridar l’atenció: miolant sense parar, tenint “explosions” d’activitat o inclús arribant a tenir problemes de salut i/o conductes relacionades amb un estat d’estrès, com excés d’empolainament.4

Els gats juguen a barallar-se, caçar o córrer i saltar.5


 

Jugar a barallar-se o joc social és un joc de contacte on els gats posen a prova les seves dots lluitadores, però sense mossegar o esgarrapar de veritat. També poden usar conductes que procedeixen del repertori sexual. Aquest joc comença quan els gatets tenen 3 setmanes, després hi ha un pic a les 12 setmanes i, a partir de llavors, el joc social és cada vegada menys freqüent, tot i que hi ha gats adults que segueixen jugant a barallar-se. 6,7 Aquest joc requereix de la participació d’un company i, si el que rep invitacions per jugar, no està interessat i, tot i així, l’altre insisteix, la cosa podria acabar malament. A més, aquest joc passa ràpidament a malentesos i conflictes si els jugadors no son gats amics i no tenen una bona relació fora de les sessions de joc. En aquest joc, els humans no son bons companys de joc, tot i que el gat jugui sense treure les ungles i inhibint les mossegades.

 

En el joc de la caça, el gat usa les seves habilitats de caçador per atrapar una joguina o quelcom semblant, com una pilota d’alumini, un tap de suro, un ratolí de peluix, i una llarga llista d’etc. D’aquesta llista també formen part els plomers i les joguines tipus canya de pescar que sovint emprem per despertar el seu instint caçador. En aquest joc, si no fos per l’aspecte artificial de les preses, el fet d’aconseguir la joguina i “rematar-lo” semblen assumptes de màxima importància. Aquest joc inicia més tard que el de barallar-se, al voltant de les 7-8 setmanes de vida, quan el gatet comença a tenir suficient coordinació per poder atrapar petits objectes en moviments. 8,9 A partir d’aquest moment es converteix en el joc “número 1” durant la resta de la vida del gat.

 

El joc de saltar i córrer es coneix com a joc solitari. Aquí el gat no necessita ni preses ni companys de joc: és un joc de pura energia i moviment d’alta velocitat. Molts parlen dels “cinc minuts de bogeria” o de “l’hora boja dels gats” en la que el gat pot creuar el passadís a tota velocitat, trepar cortines, aterrar en un estant, tirant a terra tot el que es trobi al seu pas... i, a vegades, inclús passar corrent sobre d’algú que dorm plàcidament al llit. És un joc que els gats acostumen a fer a primera hora de la nit o del matí, que correspon als moments de major activitat per a molts gats. 10 Els gats comencen a jugar a “l’hora boja” més o menys als 2 mesos d’edat. 9,11

 

El teu gat compta amb uns codis de conducta molt variats degut a la seva naturalesa, però seguint els passos adients aconseguiràs que es trobi més tranquil a casa. Amb un ambient suficientment estimulant on pugui expressar-se de manera lliure i segura i amb les cures necessàries per garantir el seu benestar, et guanyaràs la seva confiança i aconseguiràs que estigui equilibrat.

Fonts consultades:

1. Vogt AH, Rodan I, Brown M, experts felins i autors a Feline Life Stage Guidelines i a Journal of Feline Medicine.
2. Duffy DL, de Moura RTD, Serpell, investigadors felins i autors de Development and evaluation of the Fe-BARQ: A new survey instrument for measuring behavior in domestic cats.
3. Strickler BL, Shull EA, etòlegs i autors de “An owner survey of toys, activities, and behavior problems in indoor cats” en Journal of Veterinary Behavior.
4. Heath SE, 2005. Behaviour problems and welfare. A: Rochlitz I (ed). The welfare of cats. Springer, Dordrecht, The Netherlands, pp 91–118.
5. Bradshaw JWS, Casey RA, Brown SL, 2012. Behavioural development. The Behaviour of the Domestic Cat.  CAB International, Wallingford, pp. 63–90.
6. West MJ, 1974. Social play in the domestic cat. American Zoologist 14, 427-436. 
7. Caro, TM, 1981. Predatory behaviour and social play in kittens. Behaviour 76, 1–24
8. Bateson P, Barrett P, 1978. The development of play in cats. Behaviour, 66 (1-2), 106-120. 
9. Mendoza DL, Ramirez JM, 1987. Play in kittens (Felis domesticus) and its association with cohesion and aggression. Bulletin of the Psychonomic Society 25, 27–30.
10. Smit M, Corner-Thomas RA, Weidgraaf K, Thomas DG, 2022. Association of age and body condition with physical activity of domestic cats (Felis catus). Applied Animal Behaviour Science, 248, 105584.
11. Martin P, Bateson P, 1985. The ontogeny of locomotor play behaviour in the domestic cat. Animal Behaviour 33, 502-510.

Compartir a