link.menu.notifications
Gabriella Tami · Doctorada en Veterinària y Màster en Etologia
min de lectura
Estàs a punt de rebre el teu nou gatet? En els propers dies ambdós experimentareu grans canvis i això pot produir moments de desorientació i inclòs tensió. Amb aquests consells aconseguiràs facilitar al màxim tant la seva arribada com l’adaptació.
Comencem?
Tot i que tinguis moltes ganes de tenir el gatet ja a casa amb tu, un gatet hauria de quedar-se amb la mare i els germans, com a mínim, fins a la setmana 8. Si es pot quedar amb ells fins a la setmana 12, millor encara (sempre i quan l’ambient de vida sigui ideal i algú s’encarregui de la socialització adient del gatet). La raó d’esperar fins a 3 mesos és que els gatets separats aviat de la mare tenen més tendència a convertir-se en gats adults amb un temperament “complicat” que els que han separat més tard1. Així que si no es tracta d’una situació excepcional, respectar aquestes dates pot ajudar a començar bé la relació.
Abans de l’arribada del teu gatet, fes una volta per les diferents estàncies de casa i mira-les en busca de possibles perills. Un gatet és àgil, curiós, juganer i es pot ficar fàcilment en situacions perilloses si casa teva no està preparada per rebre’l. En què has de fixar-te?
Algunes plantes ornamentals son tòxiques pels gats. Entre elles destaquen els llirs, que poden provocar una fallo renal fatal sense que faci falta que el gatet s’entretingui mossegant les fulles o pètals: empolainar-se el pèl després d’embrutar-se amb una mica de pol·len pot posar en risc la vida del gatet. No totes son igual de perilloses com els lliris, però per a què exposar al teu gatet a un perill inútil?: el millor és no tenir plantes tòxiques a casa.
Filodèndre
Heura
Lliri
Retira els objectes que puguin fer-li mal, per exemple, cables o fils.
Compte amb la ubicació de productes tòxics com els de neteja, insecticides o medicaments.
Si creus que algun objecte pot resultar perillós pel teu gat, serà millor que el guardis. Quan son petits, tendeixen a explorar i jugar amb tot el que està al seu abast.
Tingues localitzats possibles amagatalls, incloent els més diminuts, i bloqueja l’accés a llocs on es podria quedar atrapat o on puguis perdre’l completament de vista. Un gatet espantat podria passar hores amagat i és millor que sàpigues on està.
Compte amb les finestres. Protegir-les amb una xarxa per a gats pot ser la manera de deixar que el teu gat pugui gaudir de les vistes que ofereixen sense córrer el risc de caure al buit.
Aquí també has d’anar amb compte amb els lliris, però també amb la dedalera, baladre, neret, la violeta persa, el ricí i moltes altres plantes tòxiques pels gats.
Evita les sortides a l’exterior fins que estigui adaptat a la nova llar.
En jardins o terrasses, assegura’t que no hi hagi forats per on es pugui escapar o caure des d’altura.
Després de convertir casa teva en un espai segur per gats, escull una habitació tranquil·la on col·locar l’imprescindible: abeurador, menjadora, sorral (lluny del menjar, beguda i llocs de descans), rascador, llitets i/o mantetes i alguna joguina. Col·loca també una capsa de cartró i algun altre amagatall. Alguns amagatalls poden anar arran de terra i altres en llocs més elevats. El gatet els usarà de refugi i se sentirà més segur: això serà de gran ajuda durant la seva adaptació. Aquesta habitació serà el primer que el teu gatet coneixerà de la casa.
Ara que la casa està llesta, organitza l’arribada quan la teva agenda no estigui pleníssima i disposis d’uns dies de tranquil·litat per a poder seguir de prop el seu procés d’adaptació.
Només arribar, porta’l directament a l’estància que li has preparat sense treure’l encara de transportador. Un cop allà, obre el transportador i deixa que el teu gatet surti quan estigui llest. Si veus que no està còmode si hi ha gent a prop, deixa que explori l’espai al seu ritme i en soledat.
El que s’ha de fer a continuació dependrà de la seva reacció. Està fet tot un explorador? És tímid? No cal que la presentació de la família i l’exploració de la casa sigui el mateix dia: el gatet marcarà el ritme del seu procés d’adaptació.
Si necessita estar amagat per relaxar-se i preparar-se per a enfrontar-se als reptes d’una nova casa i una nova família, no el forcis a sortir! Posa els recursos que pugui necessitar al seu abast i vigila que mengi, begui i faci les seves necessitats. Si el segon dia no ha tocat el menjar ni el sorral, és millor que et posis en contacte amb el teu veterinari per saber com gestionar la situació.
Quan el vegis relaxat a la seva habitació, deixa que descobreixi i explori la resta de la casa. Si la casa és gran, ves obrint les portes de les diferents habitacions gradualment i permet-li tornar a la zona segura quan ho necessiti.
Fins que no estigui relaxat al seu espai és millor que mantinguis la porta de la seva habitació o podria sortir d’allà i amagar-se en llocs que no tens controlats.
Cada gatet és diferent: alguns son amants del contacte, altres més reservats però gaudeixen del contacte breu en algunes parts del cos, altres no volen carícies però els agrada ser a prop de les persones i es tornen “bojos” amb el joc, etc..
Per saber com interactuar amb el teu gatet, estigues atent al seu comportament i descobreix les seves preferències. Aquest procés portarà temps, però l’important és començar bé, així que, d’entrada, deixa que ell prengui la iniciativa. També pots cridar la seva atenció des de la distància i esperar la seva reacció: pots moure una joguina, cridar-lo, oferir-li menjar o apropar una mà.
Si t’ignora i es manté allunyat, respecta’l i tornar-ho a intentar en un altre moment. Si s’acosta per explorar-te, deixa que t’olori. Si el veus relaxat o inclús es frega contra la teva mà, pots acariciar-lo breument. El mentó, la galta o l’espai entre l’ull i l’orella solen ser llocs on molts gats gaudeixen del contacte. Després retira la mà i observa. Vol més? Si s’aparta o està pendent d’altres coses, la resposta és “no”. Si torna a apropar-se, és més probable que li hagi agradat i vingui a per més.
De forma gradual i assegurant-te que el gatet estigui relaxat en tot moment. Sobretot si sou molts a casa i el gatet és tímid, s’ha d’anar amb compte. En aquest cas, és més fàcil aconseguir que s’acostumi a una persona i, a partir d’allà, es pugui acostumar a la resta de la família.
Si hi ha nens a casa, supervisa tots els moments en que els nens i el gatet estan junts per assegurar-te de que el manipulen correctament i no tingui por. Explica’ls que han de respectar el seu espai i els seus moments de tranquil·litat.
Si hi ha més mascotes a casa, abans d’iniciar una presentació, visita el veterinari per comprovar el seu estat de salut, realitzar les primeres desparasitacions i vacunacions.
El veterinari et dirà a partir de quan podràs ajuntar-los gradualment, seguint un protocol de presentació i supervisant les seves interaccions en tot moment. Els gatets solen adaptar-se al seu nou ambient i a la nova família bastant ràpid, però les mascotes que ja estaven a casa, ja sigui per por o territorialitat, podrien tenir més dificultats a l’hora d’acceptar al recent arribat. Si experimentes qualsevol problema durant la presentació, demana ajuda a un veterinari especialitzat en comportament.
Per aconseguir viure en harmonia amb el teu gatet, el primer pas consisteix en conèixer les seves necessitats i crear un ambient que permeti satisfer-les. Els gats necessiten amagatalls a diferents altures, “recorreguts segurs” per desplaçar-se per casa, un o més llocs nets per a fer les necessitats, llocs on afilar-se les ungles, llocs elevats que els permetin aprofitar les seves habilitats com a caçadors, llocs còmodes per descansar, a més de, clarament, aigua i menjar.
Quan l’espai proporciona tot el que un gat pot necessitar, l’educació consisteix en afavorir i potenciar les conductes que ens interessen, per exemple, si al teu gat li agrada mirar per la finestra, reforça la conducta per a que pugi a l’arbre rascador en comptes de pujar a la taula del menjador.
En aquest procés, recórrer al càstig de les conductes inadequades no és recomanable. El càstig té molts inconvenients tant pel gat com per tu i un dels principals per tu és la desconfiança que genera en el gatet cap a la persona que el castiga.
Veiem dos exemples:
Com ensenyar-li a fer les necessitats al lloc adient?
Deixa a la seva disposició un o diferents sorrals en llocs tranquils, poc transitats i ventilats, lluny de les zones on el gat menja, beu i dorm. Posa sorra a l’interior i procura que estiguin nets. Només amb això, amb tota probabilitat els escollirà per fer les seves necessitats. Els gats busquen llocs on puguin excavar i a no ser que tinguin accés a un altre espai amb material per excavar, per exemple, un test amb terra, el sorral serà la seva primera opció. No fa falta portar-lo al sorral després de menjar ni donar-li un premi quan entri al sorral. De fet, com més tranquil el deixis en la seva decisió d’on fer les seves necessitats, millor.
Com ensenyar-li a esmolar les ungles al rascador?
Escull un o més rascadors ideals i posa’ls en llocs estratègics, per exemple, prop d’on el gat dorm i en llocs de pas. Ja els trobarà. Si vols accelerar el procés, pots moure una joguina prop del rascador per a que el gatet, en entusiasmar-se pel joc, clavi les ungles al rascador i, a partir d’aquell moment, ja tingui un lloc preferit on esmolar les ungles. D’altra banda, portar-lo al rascador, subjectar-li les potes i moure-les pel rascador com si el gatet s’estigués esmolant les ungles no és bona idea i és més probable que el gatet no torni a apropar-se al rascador.
Més enllà d’aprendre a utilitzar el sorral i esmolar-se les ungles al rascador, el gatet pot aprendre a realitzar molts comportaments que poden facilitar la convivència amb nosaltres, com per exemple, entrar al transportador, venir quan el crides, pujar a algun lloc quan li indiques, seure, etc. Tot i la diversitat de comportaments, la base per aconseguir-los és la mateixa: més enllà de tenir paciència i no forçar al gatet, s’han de tenir “eines” per a motivar-lo i reforçar els seus comportaments, com el menjar, el joc o, per alguns gats, les carícies.
Mentre que el teu gat es va adaptant al seu nou entorn, és imprescindible fixar un seguit de pautes per complir amb totes les nostres responsabilitats.
Tot i que la majoria de gats no tenen la possibilitat de sortir de casa, el primer que has de fer amb el teu és identificar-lo. D’aquesta manera si es perd existeixen moltes més possibilitats de trobar-lo. Els mètodes d’identificació son:
Microxip
És un dispositiu que el veterinari implanta sota la pell, està associat a un codi numèric on hi consta les dades del teu gat i les teves.
Xapa
Si surt a l’exterior, és recomanable que col·loquis també una xapa al collar del teu gatet, amb el seu nom i el teu número de telèfon per si s’escapa. En algunes CA, com a Catalunya, és obligatòria. En aquest cas, millor que el collar tingui tancament de seguretat que e spugui obrir si el gat es queda enganxat en algun lloc.
Cens
La llei obliga a censar la teva nova mascota al cens municipal. Per realitzar aquest tràmit, necessites primer que un veterinari li hagi posat microxip.
Xilitol
Alls i cebes
Raïm
Xocolata
El segon pas és establir un pla d’alimentació pels seus primers mesos de vida i assegurar-nos així el seu correcte desenvolupament. És important saber que alguns productes que contenen edulcorants artificials com el xilitol, o aliments com els alls, cebes, raïm, panses o la xocolata, son tòxics pels gats. Si sospites que el teu gatet ha pogut menjar algun d’aquests aliments, porta’l immediatament al veterinari perquè, tot i que sigui poca quantitat, al ser petits poden tenir més efecte en ells.
Els gats son molt curosos amb la seva neteja, pel que, en general, no és necessari fer-se càrrec de la major part de la seva higiene. Però hi ha coses que qui viu amb un gat hauria de saber per a poder cuidar de la seva salut i higiene.
Desparasitació
És fonamental tant per la salut del teu gatet com per la de la resta de la família. La desparasitació en gatets comença amb només 3 setmanes d’edat i des del deslletament fins que compleix els 6 mesos d’edat, s’ha de realitzar cada mes.2
Vacunació
La majoria d’elles no son obligatòries però son altament recomanables. A partir de la vuitena setmana de vida pots començar a vacunar-lo.
La raspatllada
Una rutina de raspatllat mantindrà cuidat el seu pelatge i l’ajudarà a ingerir menys pèl a l’empolainar-se. Utilitza un raspall que no li faci mal i introdueix el raspatllat de forma gradual i positiva.
Cura de les ungles
Les ungles si no les utilitzen no s’han de veure., ja que son retràctils. Si veus que sobresurten és que s’haurien de tallar. Aprofita les primeres revisions veterinàries per aprendre la tècnica i així evitar fer-li mal. Però ves amb compte! Una cosa és conèixer la tècnica i una altra de ben diferent és acostumar al gatet a rebre aquest tractament. S’ha d’invertir temps i paciència a acostumar-lo als diferents aspectes de la tallada d’ungles, com la subjecció de la pota, la compressió del coixinet per. Ala visualització de l’ungla, la presència del talla-ungles, etc. Així que quan practiquis a casa, no tinguis presses i ves introduint els passos de la manipulació a mida que el gatet els tolera.
Neteja d'orelles
No fa falta fer-la si no cal. En cas d’haver de fer-la, mai utilitzis bastonets. A part de poder ferir-los, aquests només empenyen la cera cap a endins i fins i tot poden generar taps.
Neteja d'ulls
No fa falta si no cal. En cas de secrecions o brutícia, passa-li una gasa humida amb un netejador ocular sense tocar el glòbul ocular. Si la secreció està endurida, no la treguis, estova-la poc a poc fins que es desprengui per si sola.
Cura de la boca
Algunes de les malalties més comunes entre els gats es manifesten a la boca, pel que és important revisar aquesta àrea.
Seguint aquestes pautes és molt probable que el teu gat nou a casa tingui una bona adaptació. La clau és fer el procés en forma gradual i respectant els seus temps, sense forçar cap situació i seguint tots els passos amb molta estima, atenció i paciència.
Si tot i així veus que el teu gatet manifesta problemes d’adaptació, recomanem que ho consultis amb un veterinari/a.
1. Ahola, M. K., Vapalahti, K., & Lohi, H. (2017). Early weaning increases aggression and stereotypic behaviour in cats. Scientific Reports, 71, 1-9.
2. https://www.esccap.es/wp-content/uploads/2022/03/ESCCAP-1-6ed.pdf