Copiar enlace
Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Compartir en Whatsapp
El llenguatge dels gossos i la seva comunicació visual
La posició del cos i la cua i l’expressió del rostre d’un gos són la base del llenguatge visual caní.
El cos
En termes generals, podem distingir entre tres grups de postures corporals en els gossos, que corresponen a estats anímics diferents:
Quan un gos té intenció d’atacar: postures Ofensives
Els gossos adopten aquestes postures per intimidar un altre subjecte, ja sigui un altre gos, una persona o qualsevol altre animal. Indiquen que, si el rival no se sotmet, estan disposats a atacar.
- El gos intenta fer veure que és més gran per intimidar i eriça el pèl.
- Inclinació del cos cap endavant, com a senyal intimidatori.
- Musculatura en tensió.
- Mirada fixa i pupil·les dilatades.
- Orelles erectes i lleugerament inclinades cap endavant.
- El gos ensenya les dents.
- Cua en tensió i, moltes vegades, en moviment d’un costat a l’altre.
Quan un gos té por: postures Defensives
En el llenguatge dels gossos, les postures defensives indiquen que té por. Si el teu gos adopta aquestes postures és perquè se sent amenaçat i insegur.
- Intenta fer veure que és més petit; vol passar desapercebut.
- Cos inclinat cap enrere.
- La mirada es desvia i el gos no mira el subjecte/objecte que li fa por.
- Orelles aixafades.
- Cua baixa o entre les potes: com més replegada, més por té.
- A vegades, el teu gos podria, fins i tot, orinar per mostrar por o submissió: això és força freqüent, per exemple, quan renyim un cadell.
Quan un gos té por i vol defensar-se: postures Ambivalents
Són una mescla entre les postures ofensives i les defensives. En el llenguatge dels gossos, indiquen un conflicte d’emocions: el gos té por, però, per defensar-se de l’amenaça, opta per una estratègia ofensiva.
- Cos lleugerament inclinat cap enrere, però pell de gallina al llom i al coll.
- Tensió en tot el cos.
- Mirada fixa sobre l’amenaça i pupil·les dilatades.
- Orelles cap enrere.
- El gos ensenya les dents i gruny.
- La cua pot estar entre les potes, com en les postures defensives.
La cua
La cua és clau en el llenguatge dels gossos. És com una bandera: el seu moviment i la seva posició emeten missatges molt visibles.
Posició: per norma general, les cues altes indiquen seguretat i les cues baixes o replegades entre les potes, inseguretat o por.
Moviment: es relaciona amb el grau d’excitació. Un gos excitat mourà la cua més, i més ràpid, que un que se sent relaxat. Però, atenció! Una cua estàtica i tensa pot indicar que el teu gos està alerta, i si la mou amb moviments oscil·lants curts i ràpids, i la postura corporal general és ofensiva, és senyal d’atac.
La cara
A la cara es concentren la majoria de músculs del cos, i això fa que sigui una de les parts més expressives del teu gos.
La boca
- Grau d’obertura: Una boca oberta és una boca relaxada. Si la boca està tancada i el gos estreny les mandíbules, està en tensió o en estat d’alerta.
- Retracció del musell: En el llenguatge dels gossos, el fet que el ca ensenyi les dents i aixequi el musell s’entén com un senyal d’amenaça. Com més ensenyi les dents, més imminent pot ser l’atac.
Hi ha dues excepcions destacades quan diem que un gos que ensenya les dents ho fa en senyal d’amenaça: el joc i el “somriure caní”. Aquesta última consisteix en ensenyar les dents com a mostra d’alegria i excitació. Com explica l’etòloga Juliane Kaminski, és una expressió que els gossos només utilitzen amb els humans i podria tractar-se d’un efecte de la domesticació.
Els ulls
- Fixament de la mirada: una mirada fixa i constant, directa als ulls d’un altre subjecte (gos o persona) pot indicar amenaça si va acompanyada d’una postura ofensiva o ambivalent.
- Desviació de la mirada: en el llenguatge dels gossos, quan un gos intenta evitar el contacte visual amb un altre ca o una persona, és perquè està evitant el conflicte.
- Dilatació de pupil·les: abans d’un atac, el gos fixa la mirada i les seves pupil·les es dilaten.
Les orelles
Les orelles inclinades cap enrere són senyal de por o submissió. Si el teu gos té les orelles cal avall, o bé li han estat mutilades per motius estètics, t’hauràs de fixar en el naixement de l’orella per veure la possible inclinació cap endavant o cap enrere.
El llenguatge dels gossos i la seva comunicació auditiva: lladruc i grunyit
El lladruc
En general, els intervals curts entre lladruc i lladruc es relacionen amb contextos d’agressió, amenaça o alerta. Els intervals més llargs, amb contextos de joc.
D’altra banda, els lladrucs de to greu indiquen també alerta o són senyal d’amenaça, i els tons més aguts es relacionen amb situacions de joc o reclam d’atenció.
El grunyit
El grunyit pot ser un senyal d’amenaça quan s’acompanya d’una postura ofensiva i té un to més greu i una duració llarga o constant.
En canvi, els gossos també utilitzen el grunyit durant el joc. En aquest cas, la duració és més breu i la postura corporal general del gos indica clarament que no té la intenció d’atacar.
Senyals d’estrès, apaivagament i submissió en el llenguatge dels gossos
Els gossos emeten senyals d’estrès quan es troben davant situacions que els resulten incòmodes. Alguns d’aquests senyals es poden interpretar també com senyals d’apaivagament perquè serveixen per disminuir la tensió.
És normal que el teu gos adopti postures de submissió i apaivagament si el renyes. Segurament baixarà el cos, aixafarà les orelles i intentarà llepar-te la boca o les mans.
Els principals senyals d’estrès i apaivagament són:
- Llepar el musell o la boca d’un altre gos o persona
- Olorar el terra
- Espolsar-se
- Rascar-se
- Desviar la mirada
- Badallar
Esperem que aquesta guia de llenguatge caní et resulti útil i pràctica. Segur que t’ajudarà a cuidar el teu gos encara millor.
