No importa si el teu gos viu en un pis o si disposa d’un jardí, és imprescindible que surti al carrer a passejar diverses vegades al dia. Aquesta premissa és vàlida per a totes les races i tipus de gossos, independentment de la seva mida.
Ha de quedar clar que no hi ha “gossos de pis” que no necessiten sortir a passejar. Tots, sense excepció, necessiten l’exercici físic i mental que proporcionen els passejos.
Passejar el teu gos no és important únicament per la seva necessitat d’orinar o defecar.
El passeig també és l’oportunitat diària que té el gos de relacionar-se amb el món exterior, de despertar el seu olfacte, d’exercitar la seva ment en entrar en contacte amb tota mena d’estímuls, de relacionar-se amb altres congèneres de la seva espècie i, per descomptat, de mantenir-se en forma fent exercici físic.
Passejar proporciona al teu gos:
Ara bé, no tots els gossos gaudeixen igual dels passejos. De vegades, problemes de comportament relacionats amb la por o l’agressivitat envers altres gossos o persones menyscaben la qualitat dels passejos. En aquests casos, cal abordar l’origen del problema amb l’ajuda d’un professional de l’etologia canina.
No importa tant el nombre de passejos diaris, ni la seva durada, com la seva qualitat.
Un passeig de qualitat és el que permet al gos gaudir, relaxar-se i exercitar el seu físic i la seva psique.
Pren nota de les recomanacions següents:
El passeig amb un gos hauria de ser sempre un moment de gaudi, però a vegades es complica i, per circumstàncies diverses, es converteix en un estira-i-arronsa en el que ningú gaudeix.
Per solucionar-ho, és primordial identificar la causa concreta que impedeix al gos passejar tranquil, i aplicar una solució a mida.
Durant els passejos, el gos tira de la corretja per alguna de les causes següents:
Un cop hagis identificat la causa per la qual passejar el teu gos es converteix en un tens estira-i-arronsa, pots fer el següent:
Com passa amb les persones, hi ha gossos nerviosos i gossos tranquils. D’altra banda, l’edat també és un factor que influeix en el temperament.
Si el teu gos és jove, o inquiet per naturalesa, et recomanem que implementis, el més aviat possible, un pla d’exercicis per tal que millori el seu autocontrol. Això li anirà bé durant els passejos i en altres situacions de la vida quotidiana.
Alguns exercicis senzills orientats a aquesta finalitat són:
Una estratègia que no falla a l’hora d’explicar al teu gos que no ha de tirar és aturar-te cada vegada que notis tensió a la corretja i demanar-li que torni al teu costat. Un cop es col·loqui al costat teu, reinicia la marxa.
Perquè aquest exercici funcioni, has de ser molt constant i no cedir.
Paral·lelament a la realització dels exercicis anteriors, també pots utilitzar els anomenats arnesos antientrebades. Aquest tipus d’arnesos no fan mal al gos i acostumen a ser força eficaços.
Evita els collars de punxes o collars d’estrangulació perquè son nocius per a la salut del gos i estan prohibits per llei en moltes comunitats.
I no oblidis portar alguns premis amb tu per recompensar el teu gos quan passegi tranquil. Una felicitació o una carícia són, igualment, unes recompenses fabuloses que sempre tens al teu abast.